Hi ha dies que un arriba al Nou Estadi i, sense saber ben bé per què, ja ensuma que no serà un gran dia. L’ambient és extrany, no diria que tens, però sí fred i perceps la distància entre el públic i el terreny de joc. El Nàstic venia de dos empats seguits i la motivació per guanyar esdevenia pressió. Això es notava en les cares dels excel·lents professionals que té el club i que organitzen tota la logísitica dels partits.

Dit això, l’escalfament va transcòrrer amb normalitat. Vaig poder fer alguna bona foto al Joan Torné, preparador físic del Nàstic.

Seguidament, veig la tripleta arbitral escalfant. Coi, sembla que els triïn a una agència de models. Tres tius de metre noranta, repentinats i ben plantats. Els he de retratar (vaig dir-me). I diligent me’n vaig al gol de muntanya per fotografiar-los de cara. Sorpresa!!! Em demanen que els hi passi les fotos. A sobre influencers!!!! Ei, molt bona gent, un dels líniers em va passar el contacte i li he enviat fotos…i he de dir que excepte alguna targeta, van fer un arbitratge impecable, al meu entendre.

Aquesta vegada vaig voler posar-me en zona d’atac del Nàstic, per compensar el partit anterior. La veritat és que tampoc la vaig encertar massa, però alguna cosa va sortir. En això de la fotografia esportiva, els migcentres, els mitges puntes, fins i tot centrals i davanters passen gana; en canvi, laterals i extrems podrien omplir gigues i gigues (a la meva època es deia àlbums i àlbums).

Estic posant ordre amb el soroll de les fotos: mentre no tingui un 2,8, tindré soroll. Em sap greu, entre fotos mohudes i soroll,prefereixo soroll. En alguna foto intento editar per treure’l però en d’altres no m’agrada el resultat. Sembla que hi hagi tirat una “pastarada”. Bé, de moment no puc fer fotos de pòster, però sí de xarxes.

Us agraden les de la galeria?