Això és el que té la Copa del Rey. Vas passant rondes, te la prens seriosament, i et plantes a setzens de final jugant contra un equip de Primera Divisió.

Malgrat el dia (vigília de Reis), el nou Estadi va presentar una magnífica imatge per rebre al C. A. Osasuna. Per fin un partit de Primera Divisió a Tarragona. És veritat que no ens va tocar un dels grans, però l’Osasuna és un equip seriós, amb solera, i amb força seguidors a les nostres terres. El resultat és per totohom conegut. El Nàstic va perdre per un gol en pròpia porta a la segona pròrroga. La imatge de l’equip va ser magnífica. La imatge de l’afició també. La imatge del club i de la ciutat va estar a l’alçada de ser de Primera. Un desig de Reis el dia de la cavalcata?

Els que fem fotos habitualment al camp del Nàstic no estem acostumats a la rigidesa de la Primera Divisió. Moltes normes, totes elles comprensibles, i molt de seguiment als mitjans. Excel·lent organització i sense cap problema ni impediment; tan sols, seguir les nomres. Està bé, et trobes entre professionals que segueixes el seu treball quan el publiquen a les seves agències o a diaris esportius.

Davant de tanta presència de mitjans era important intentar no fer el mateix. Així,, vaig decidir anar-me’n tot el partit al còrner del gol de mar, a la zona de preferent. No ho vaig fer per l’excel·lent llum que hi havia en aquella banda a la primera part. No pas. La llògica va ser: si a la zona de tribuna hi ha deu càmeres, qui fotografiarà als d’aquella banda? Doncs jo, i un altre fotògraf que, crec, era de Navarra.

Al final, com que els entrenadors s’entestaven en carregar el joc a propet d’ells, a la pròrroga me’n vaig tornar amb la multitud. Espero que les fotos us agradin. Jo vaig gaudir fent-les. No sempre tens a jugadors de La Liga davant teu.