Feia massa temps que no m’apropava al Serrallo per fotografiar un partit del CBT. Massa temps. És veritat que els horaris de partit i els meus no compatibilitzen massa, però algun dia hi podria haver anat, i al final no em decidia.

Al CBT hi tinc molta gent coneguda, que aprecio i que desitjo que els vagi tot molt bé. I dissabte em vaig adonar que hi ha gent amb les mateixes característiques, que no sabia que hi eren. I ara que sé qui hi estan implicats, encara desitjo més que al CBT li vagin bé les coses.

Aquesta vegada hi vaig anar arrel d’una trucada del seu director esportiu, l’Aleix Boada (bona gent). Es tractava de fotografiar el partit i la presentació dels equips. A bones em conviden!!!

Us parlaré del partit. No ho puc fer, però, sense contextualitzar la situació. El CBT es troba a la part baixa de la classificació de la LEB Plata, havent hagut de prendre la dolorosa decisió de destituir a un entrenador de la casa (a qui li desitjo el millor), i havent hagut de realitzar alguns fitxatges per enfortir l’equip. Els aires pel CBT són de que sembla que estan millor, que estem millor, i així ho espero.

EL CBT Alginet és un rival directe i convenia molt guanyar. El CBT no va començar de la millor manera. Amb moltes rotacions, es buscava l’estabilitat al partit, que no va arribar fins al tercer quart. A partir d’aquí, la distància en el marcador es va mantenir a base d’intensitat, coratge i encert de cara a cistella.

El bàsquet és el meu esport. per això, potser, em costa anar a fotografiar-lo. Sempre penso que les fotos no li fan justícia. En qualsevol cas, a continuació en teniu el resultat.