A punt d’entrar a la Setmana Santa, una nova oportunitat de fer fotos al Nàstic de Tarragona. En aquest cas, contra el Club de Fútbol La Nucia. Els aires a Tarragona han canviat i sembla que l’equip ha tornat a connectar amb l’afició que, tímidament, torna a reconèixer el seu esforç.

El partit va ser molt dur per l’espectador. El 0-0 final demostra que no va ser un gran espectacle. Malgrat això, porteria a cero pels locals i amb la sensació que s’imposa la seriositat i el bon treball.

La tarda pintava bé, parlo de lo meu, un núvol a sobre del Nou Estadi oferia una llum perfecta per fer fotos. Sense ombres, sense manca de llum al camp, la relaxació em feia ser optimista. De fet, amb l’amic Àngel Ullate, fotògraf del Diari de Tarragona, vam estar parlant de tot menys del que teníem entre mans donat que tot estava massa bé. Massa bé? Encara no portàvem dos minuts de partit i el punyeteru núvol comença a enretirar-se oferint un Sol de nassos a la zona de preferent i, per tant, regalant-nos un contrallum de manual que, des de la zona de tribuna, va convertir en negre absolut tot allò que fèiem.

De vegades, quan et sembla que tot està controlat, sense que hagis pogut evitar-ho, tot va en contra teva. El contrallum, per a mi, és de les pitjors situacions. De vegades, en funció de les ombres que genera, pot resultar un amic; penso en pavellons, camps semioberts o curses de muntanya i ciutat,  però en un camp de futbol, és la mort!!! Toca baixar velocitats i, de vegades, toca pujar més la ISO perdent nitidesa i es redueix la congelació de la pilota, sobre tot. Aquesta vegada vaig baixar dos o tres passos la velocitat d’obertura tirant a 1/500 i a 1/640. Per una vegada, desitjava la foscor de la nit i la llum artificial.

Torno al que importa. Des de peu de camp jo detecto que jugadors i equip tècnic estan implicadíssims en la causa grana. A mi m’agrada veure-ho i espero que obtinguin el premi que es mereixen. I si no, com un dia ens va dir el Roger Peiró a assaig dels Xiquets: el treball no caduca.