Partit del Nàstic de Tarragona contra l’Osasuna Promesas. A les 19:00h. És una bona hora jugar diumenge a les 19:00h? Doncs més 4.000 persones pensen que sí. Jo, com a persona que faig fotos, a l’abril penso que també.

És el tercer filial que fotografio enguany. Curiosament, l’únic que no he fotografiat és el del Barça. Dels tres que he fet, l’Osasuna Promesas m’ha semblat que era el que tenia el físic més imponent. Als filials se’ls presuposa una bona qualitat tècnica i uns bons fonaments tàctics. En aquest cas, a més, el seu físic va ser la gran sorpresa, almenys per a mi.

Un joc dur, contiundent, feixuc, probablement massa joc per alt. Al Nàstic li va costar però va acabar la primera part amb un gol que ens feia estar una mica més tranquils. A la segona part, semblava però els navarresos van marcar i van imposar el seu estil. Al final, un empat a 1 que, vist lo vist, a mi em va semblar just. Despés arribes a la ràdio del cotxe, escoltes els comentaris i penso que he estat a un altre camp, a un altres país, a un altre planeta, a una altre sistema solar.

Com us he dit, eren les 19:00h i vaig arribar al camp pensat: avui és un dia perfecte!!! És veritat que el camp es divideix en el costat d’ombra (tribuna) i el costat de Sol (preferent), i com que ja tenia l’experiència de l’altre dia, vaig decidir posar-me, una vegada més, al gol del tennis. Després vaig pensar que, mesos enrera, quan va venir l’Osasuna gran, vaig estar al mateix lloc. Des d’aquí em vaig aprofitar de la bona llum.

És veritat que estava de cara al sol quan fotografiava direcció les banquetes, però comparant el resultat, és molt millor tirar fotos així que des de l’ombra cap al Sol. El contrallum aquest és mortal de necessitat. En canvi, de cara al Sol et fa una mena d’halo de llum que, si tens sort, et pot generar uns bons efectes. Algunes fotos resultatnts pateixien d’excès de llum, però amb una mica d’edició i bona voluntat, són salvables.

No me’n vull oblidar del Rober Simon. No portava ni un minut al camp que es va lesionar greument. Des d’aquí li desitjo el millor, que es recuperi aviat i espero poder estar al camp el dia que torni a jugar.

Us les deixo a sota. Espero que us agradin.