Últim partit de la temporada al Nou Estadi de Tarragona. Ha estat una temporada dura i llarga, de molts alt i baixos, on l’afició ha estat crítica amb l’equip, on s’han pres decisions no desitjades i on l’estabilitat ha estat un bé escàs. Només quedava per assegurar la classificació per la Copa del Rey de la temporada vinent.

Des de ben aviat es va veure que seria un partit atípic i al minut 2 o 3 ja s’ha marcat el primer gol. El 3-0 del descans ha estat una alè d’aire fresc que els “nastiquers” han agraït.

Precisament, només puc parlar d’aquesta primera part. Coses que té l’amateurisme. Nàstic de Tarragona contra el C.D. Alcoyano. Un dia de llum difícil. A quarts de vuit encara teníem el maligne contrallum que provoca l’ombra de la tribuna. De totes maneres, tirem d’SO fins on la càmera permet (3200 excel·lentment, podria tirar un pas més però, pel meu gust, ja hi ha massa soroll).

Per mi ha estat una alegria constant poder fer fotos al camp del Nàstic. He estat feliç fent-ho, m’ho passo bé, gaudeixo i em motiva. El meu desig és tornar-hi l’any vinent (posaré una espelmeta a Sant Magí). Gràcies al Joan i al Joan Carles, fotògrafs del Nàstic i bona gent; gràcies a l’Àngel Ullate, fotògraf del Diari de Tarragona, un crack; i gràcies a l’Adrià Batiste, responsable de comunicació del Nàstic, bona gent, implicat en la causa, professional i sempre amable, exemple que el Nàstic té bona gent treballant-hi.

Us deixo la galeria de fotos, espero que us agradin, que us hagi agradat veure el meu treball al llarg d’aquesta temporada, i que l’any vinent hi hagí més fotos i una millor temporada.