Jo anava a titular “Natació sincronitzada” però avui he vist al perfil d’Instagram del Club Natació Tarraco, que li he de dir “Natació artística”. Doncs això.

Feliç com un anís per ampliar el meu catàleg (Iep!! Els fotògrafs en diuen portafoli) d’esports. M’encanta fotografiar els esports més habituals, els més propers, els que tots i totes teniu al cap, però reconec que quan em trobo amb un esport que no conec, retorno al 2020. Qualsevol diria que sóc un expert i que parlo de tornar a l’edat de pedra.

La gran Aidé Nel·lo em va enviar un whatsapp per avisar-me que la secció de natació artística del CNTarraco feia el seu festival de final de curs el dissabte 10 de juny. Els astres es van posar d’acord i familiarment podia anar-hi. No m’ho vaig pensar dues vegades.

Sobre l’esport, he de dir que és espectacular veure els salts, la velocitat de cames i les contorsions que fan canalla ben joveneta. Estèticament és un esport fantàstic…i jo vaig acabar marejat com una sopa. No donava a l’abast.

En situacions com aquesta, sempre opto per posar-me al mig perquè penso que des d’aquí tindré els angles ben coberts. Sóc conservador i això vaig fer. És veritat que les nedadores es belluguen al llarg de la piscina (em sembla flipant que facin llargs mentre salten, ballen i es contorsionen) i que, per una propera ocasió buscaré moure’m, però des del centre de la piscina vaig poder agafar bons plans i m’assegurava fer les fotos que el club volia.

Vaig decidir utilitzar el 70-300. Quan les nedadores s’apropaven molt, no podia fer res i, de fet, em perdo algun salt espectacular per culpa d’això, però en canvi, tinc bon primers plans i aconsegueixo captar les expressions de les protagonistes. Porten 10 segons amb el cap a sota de l’aigua, cap per avall, i surten rient!!!!

Una altra cosa que hauré de vigilar per un futur és l’efecte focus de llum de la piscina. En condicions de llum com les que em vaig trobar, tirant a 1/1000 o 1/1250 em surten fotos bones i defensables amb una mínima edició. En aquest cas (i jo ho vinculo a l’aigua de la piscina i al blanc de les parets de la graderia) les fotos tirades a 1/1250 necessiten d’una edició que redueixi l’exposició. La pell de les nedadores surt amb un pel massa de llum i, fins i tot, sense arrugues de cara que ajudarien a donar intensitat a la imatge. Reduint l’exposició he salvat la majoria d’elles.

Ho he dit més d’una vegada. A Tarragona es fan coses, i es fan coses ben fetes. La natació artística del Club Natació Tarraco n’és una. Que no surti ningú, ara, a dir que ho pot fer millor en un altre lloc.

Com en el cas de l’entrada anterior, la del festival del patinatge artístic del reus Deportiu, només publico fotos dels grups adults, o júniors. les fotos de les nenes les tenen l’Aidé o la Natàlia. Espero que us agradin!!!