L’abrupta eliminació del Reus Deportiu a l’eliminatòria de quarts de final de l’OK Lliga havia deixat orfe a l’equip, i a l’afició, d’un comiat com pertoca. Potser els resultats no han estat els esperats, però l’equip ha plantat cara a tot i a tothom, quedant-se a les portes de classificar-se per la Final a 8 de la Copa d’Europa (aquell maleït empat contra l’Sporting), i essent eliminat pel Noia a quarts de final.

Així, el club va organitzar un partit contra la Selecció Catalana que havia de servir, a més, per acomiadar com pertocava a tres actius del club: el Martí Zapater, el Checco Compagno i el Pau Pellicer.

El Martí Zapater ha estat dos temporades guardant la xarxa del Reus Deportiu. Quan va arribar, tothom el veia de suplent del Càndid Ballart. Ara que se’n va, tothom el recordarà per l’extraordinària eliminatòria de semifinals de la temporada 2020-2021, contra el Barça. Les seves actuacions van ser estratosfèriques i, malgrat per alguns ja el tenia, es va guanyar el respecte i l’estima dels seguidors de l’equip. Sembla ser que l’any vinent l’haurem de rebre defensant la porteria del Lleida Llista Blava.

El Checco Compagno va ser una aposta de club. Un jugador italià, jove, que es veia com un valor de futur. El primer partit que va jugar al Palau va provocar que els comentaris se centressin en la seva magnífica manera de patinar, en la seva destresa amb l’estic, i en la seva capacitat de lluita. Quan a quarts de final de la temporada 2021-2022 se n’anaven directes a la pròrroga, el Checco va encarar un 1 contra 1 contra el porter del Lleida que va permetre el tercer partit. La història de després ja la coneixeu. Se’n torna a Itàlia, on espera ser rebut com un dels grans. Si algun dia torna, serà rebut, segur, amb una ovació, fins que comenci el partit.

El Pau Pellicer és un jugador del Nacional Catalana (si fos bàsquet, li diríem el sènior B). Ha estat una peça fonamental en l’excel·lent temporada que ha fet el filial del Reus Deportiu i que quasi puja a OK Plata. Entrenador de la base, destaca per un xut imponent i per una capacitat de fer sempre el que li convé a l’equip. Sense estridències, marxa un jugador que ve de l’Escoleta del club. Es va dir que marxa a la lliga francesa, a un projecte molt il·lusionador en allò que afecta a al seva persona. Es mereix tots els èxits del món.

En aquest partit, l’hoquei era el menys important per quasi tothom. La “patxanga” va estar bé i va acomplir els objectius. Les fotografies són el de menys. L’important es que es va poder acomiadar, com cal, a les bones persones que han passat pel Palau.

L’hoquei acaba aquí. Fins la temporada vinent. Veurem què ens depara. Ara toca fer altres coses.