Un Nàstic contra el Sabadell no és qualsevol cosa. Però si el poses el dia de la Mercè, que hi ha correfoc a les 22:00h, corres el risc de jugar en família…però el Nàstic d’enguany està donant motius per enganxar-s’hi i creure-hi.

És veritat, portem molt poquet de temporada, tot just acabem de començar, però jo el que vaig veure al camp em va semblar molt i molt fiable. Jugadors que ho donen tot, un equip tècnic que mana bé i que escolta, una afició que empeny a l’equip. Caldrà veure quina d’aquestes parts falla quan vinguin les derrotes, que vindran, però gaudim del moment que a Tarragona costa tenir-los.

Era el meu primer partit de l’any. Recordeu que l’any passat us comentava que hi ha partits que s’ensuma a l’ambient que tot anirà malament? Doncs ahir era tot el contrari. Quasi 7000 seguidors del Nàstic van ser el jugador 12 i van ajudar al seu equip a guanyar 2-0.

Enguany ploraré poc sobre el meu F4 i aquestes coses. És el que hi ha. Vaig intentar situar-me, agafar posicions de nou, mides i rutines. Sembla que no, però un equip pot canviar molt d’un any a l’altra, i fent fotos, te’n dones coses que coses que passaven l’any passat, ara no passen. Bé, estic en el camí de preveure que fan aquests jugadors enguany. També estic en el camí de fer coses diferents.

Espero que us agradin. Al camp vaig sentir un “tribunero” que l’important no era com començàvem, sinó com acabàvem. A veure com acabem.