La prèvia: em fan molta gràcies la joventut de les primeres files. Passa un jugador i li demanen una samarreta; passa una càmera i li demanen una foto. M’encanten!! El següent nivell ja és quan et demanen veure si has fet la foto. No ho dic amb ironia, són comentaris espatarrants. Espero que als nois del Centre d’Esports Constantí els hagi arribat la que vaig fer.

Tirem de tòpics? Els filials sempre són equips complicats. Diumenge venia a Tarragona el filial de la Real Sociedad. La temporada passada va ser el primer rival contra el que es va enfrontar l’actual entrenador del Nàstic, el Dani Vidal, i el resultat va ser força bo. Enguany, però, tot es plantejava una mica més difícil.

Malgrat el liderat del Nàstic, la Real venia amb ganes de consolidar la seva bona posició a la classificació i des de ben aviat es va mostrar com un rival de molta qualitat i amb molta energia. Allò de gent jove, pa tou no es va acomplir i, tot i que el Nàstic es va avançar gràcies a la seva bona pressió, el Sanse (de tota la vida) no va afluixar en cap moment i, fins i tot, va ser dominador del joc en molts moments.

La segona part va començar amb remuntada visitant en els primers 5 minuts. Nervis entre l’afició!!! Els canvis que va plantejar el Dani Vidal van servir per tornar a agafar el ritme del partit, pujar la pressió defensiva de nou i en un córner d’estratègia es va aconseguir l’empat que el Sanse va aguantar fins al final tot i jugar amb un jugador menys.

Lo meu. Va ser una tarda estranya. Tarda de clarianes, com diu el Tomàs Molina. Abans de començar la llum era molt canviant. Era coses de segons. Passaves de llum a núvol en qüestió de segons. Amb el mestre Joan Carles Borrachero vam riure i tot. Però que una vegada començat el partit, el núvol es va instal·lar definitivament al darrera de la tribuna i, com a mínim, aquesta situació ja no va canviar. Em vaig situar al gol de mar a la primera part (zona atacant del Nàstic) i, com que va ser un partit força mogut, encara vaig poder anar fent. Per cert, tenir totes les fotos bones del gol, excepte la de l’impacte amb la pilota fa una ràbia!!! A la segona part vaig estar al costat de la banqueta de l’equip visitant i vaig poder gaudir del joc intens dels dos equips, i de la pujada de revolucions de tots plegats.

Mira, m’ho vaig passar bé.

Espero que les fotos us agradin.