Aquesta vegada li vaig fer el salt a l’amic Francesc Rovira. Sabeu que passa? Doncs que a la zona que es posa ell, amb els Montserrat i d’altres famílies del Reus (hi ha famílies a tot arreu), hi ha uns focus que ens enfoquen a nosaltres i provoquen un contrallum brutal si fas fotos des de l’alçada de la porteria cap al mig del camp. 

Perdoneu, aquesta vegada he començat a l’inrevés. Primer partit de Champions al renovat Palau. L’equip local rebia un dels equips més potents del continent, que vindria a ser el mateix que dir que és un dels equips més potents del món. Es tracta de l’Sporting de Portugal. M’agrada perquè a xarxes s’anomenen Sporting CP Modalidades. M’encanta el concepte de “Modalidades”.

Malgrat que el Reus Deportiu no està passant pel millor moment (anímicament parlant), el partit es presentava como una oportunitat per reconicliar-se amb el bon joc i la vioctòria. 50% aconseguit. Des del meu punt de vista, els locals no es mereixien el 2-5 final. En canvi, penso que el joc mostrat ha de servir de base i fonament per als propers partits. L’Ok Lliga està més equilibrada que mai i tots els equips estan obligats a arribar al següent partit amb les ferides llepades.

Personalment, m’agrada que vingui l’Sporting. És l’oportunitat de veure en pista al gran Matías Platero, extraordinari defensa, ex-jugador del reus i primer entrenador del Pau. Gran persona.

Vaig fer les fotos des del costat de tribuna, assegut a la segona fila, per la porteria del pavelló de bàsquet. A mi m’agrada més estar una fila més avall; malgrat que perdo distància, tinc la sensació d’estar més involucrat en el partit. Aquesta vegada, però, les files ja estaven ocupades. Vaig poder agafar, però, un seient al costat de les escales amb la qual cosa, no molestava a ningú. De fet, és que no es poden comparar les condicions per fer fotos d’un costat a l’altre. Sense ser una meravella, no tens contrallum o, com a mínim, pots lluitar contra ell. Fonts ben informades em diuen que al gener es canviarà la il·luminació de la pista. 

Com sempre, i per acabar, la galeria fotogràfica del partit. Estic força content d’algunes d’elles doncs reflecteixen, segons el meu parer, per què l’hoquei és un esport tan divertit de veure. Espero que opineu el mateix.