Dos partits del CBT en una mateixa temporada és un 200% més que la temporada passada. I això m’encanta!!! Perquè és el CBT…i descobreixo nous clubs….i veig bàsquet!!!

Aquest era un partit trampa. Sempre que arribo al recinte, pregunto als que en saben pel partit. En aquest cas, em comenten que el Palmer Basket Mallorca va per darrera a la classificació, però que s’ha reforçat molt bé i que és un rival molt difícil.

Bé, veurem. El partit jo crec que va ser de domini mallorquí els dos primers quarts. El CBT es recuperava a base de talent i fogonades, però el ritme era dels visitants. En canvi, jo crec que poc després de començar el tercer quart, els locals van prémer l’accelerador i van arribar a tenir una diferència còmode de 10 punts faltant tres minuts.

Però això és bàsquet. Els “futboleros” diuen que és aquell esport del qual només cal veure els dós últims minuts. Va parir!!! Faltant tres minuts es lesiona l’únic base pur disponible del CBT, el David Fernández. A partir d’aquí, tot va malament: pilotes perdudes, males decisions, encert visitant i el partit acaba amb empat.

Pròrroga!!! El CBT estava amb ànim negatiu i els mallorquins amb ànim positiu, especialment quan comencen la pròrroga amb dos triples que, de fet, enterren les aspiracions tarragonines.

Va ser un bon partit de bàsquet. De fet, diria que al Pavelló del Serrallo s’hi veu bon bàsquet. Content d’anar-hi. Molt content!!