Una mala tarda. Això és el que van pensar molts aficionats del Nàstic de Tarragona al marxar del Nou Estadi. Com acostuma a passar, la derrota arriba contra el rival més assequible (sempre teòricament). El Club Deportivo Teruel es va mostrar com un equip que no està on li pertoca, per sorpresa de quasi tothom, excepte de tècnics i jugadors que saben que no hi ha rivals fàcils.

La ratxa dels tarragonins era ferma i l’optimisme imperava.

Però l’esport és aquella mà oberta que, quan menys t’ho esperes, et fot el clatellot a temps. I esperem que el clatellot de diumenge hagi arribat en el moment correcte. El Nàstic està en una posició extraordinàriament bona, que l’afició ha de saber valorar i reconèixer. 

En canvi, pels fotògrafs i per mi, era una bona tarda. Amb núvol però amb prou llum per treure bones imatges, firmaríem que tos els dies fossin així…excepte pel resultat.

No m’allargo massa. Només vull insistir en la reflexió que ja he fet. La classificació o no del Nàstic també depèn de la positivitat de l’afició. I així les meves fotos també ho agrairan.

Per últim. Això de la fotografia m’ha permès conèixer nova gent i nova bona gent. I gràcies a això, puc viure moments molt “guapus” com la foto de família del defensa Nacho González. Bona gent.