Tarda històrica al Nou Estadi de Tarragona. Les més de 13.000 que van assistir la recordaran com una de les grans tardes de futbol. El Nàstic i el Ceuta es jugaven passar de ronda en el playoff d’ascens a Segona Divisió.

A terres ceutís, ambdós equips van empatar a 2 en un partit que els tarragonins van aconseguir remuntar amb bon joc i saber estar.

El partit va tenir de tot: lluita, passió, tensió, estones de bon joc, estones de patiment. Des de la gespa es notava com el públic era un jugador més. No m’estic flipant.

És molt difícil fer fotos quan vibres amb el partit. Et quedes parat quan hi ha jugades d’entrades dures, o de rivalitat o, fins i tot, de perill. Em vaig perdre fotos que al mes de febrer no me les hagués perdut. Què voleu, és el que hi ha.

Per sort, la victòria del Nàstic permet jugar l’eliminatòria final per pujar a Segona. És un somni que la plantilla i cos tècnic han aconseguit amb humilitat i esforç. Jo, segueixo amb la meva: guanyar és molt difícil. Molt difícil. Gaudim de les victòries.