47 dies des del fatal dia del Màlaga. 47 dies quasi sense tocar la càmera.

El partit contra el Reial Saragossa és un clàssic de la pretemporada del Nàstic? Jo crec que sí. i a més és una bona prova de foc per mesurar la temperatura dels equips. I quina és aquesta temperatura? Doncs no en tinc ni idea. Això ja ho direu els que en sabeu.

Jo vaig estar assegut al costat de la banqueta manya, al costat de dos senyors molt amables que devien ser els “utillers” i encarregats de material. Aquesta gent són els que més saben de futbol…i de la vida. Van ser molt amables amb mi perquè quan el seu fisioterapeuta es va ficar justa davant meu tapant-me tota la visió, em van deixar seure amb ells.

Una de les coses que més il·lusió em fa de poder fer fotos és que puc veure de prop a personatges que he vist per la tele. En aquest cas, em va fer molta il·lusió veure el Víctor Fernández, entrenador del Saragossa i que sembla m’ha semblat bona gent.

Era el primer dia que veia aquest nou Nàstic. Va plantar cara malgrat perdre per un gol una mica tonto. Cares noves, però que semblen bons fitxatges. I les cares conegudes van demostrar que estan per la causa. Ja veurem.

Em fa il·lusió poder tornar a fer fotos pel Nàstic. Em permet seguir l’evolució de l’equip com un privilegiat observador. Sense participar, però mirant de treure el millor àlbum de la temporada. Les meves primeres fotos també són de pretemporada. Què voleu!!!