Segon partit d’hoquei de la temporada. Aquesta vegada no era un derbi, però tenia d’especial la tornada al Palau del David Gelmà, un jugador que va arrelar entre l’afició i la base del club i que tornava per primera vegada per enfrontar-se amb el Reus Deportiu, defensant els interessos del Caldes. Li desitjo tota la sort del món.

El bandarra va obrir el marcador. Malgrat que no el va celebrar, en el fons tothom vam pensar que el tiu ens donaria la tarda. La realitat, però, va ser que el Reus Deportiu va ser superior al Caldes i així ho demostra el marcador final.

Els locals van fer un gran partit, un joc alegre i ràpid que va fer gaudir a la seva afició i a qualsevol a qui li agradi aquest esport.

Insisteixo en buscar la foto molt propera. He vist que si faig la foto amb més distància i retallo en l’edició, la foto no resulta igual d’intensa i propera. I per tant, m’arrisco amb el 70-300 i busco la màxima proximitat, arriscant-me a que no surti la pilota, però buscant la màxima expressivitat dels jugadors i la màxima impressió. M’he anotat coma deures, buscar altres posicions des d’on fer les fotos (altres costats, darrera de la xarxa, agafar més alçada). Vull buscar noves perspectives. Ja veurem perquè des d’on les tiro m’ho passo molt bé