Un partidàs. Hi ha partits que quedaran pel record de l’esport, de l’afició, de l’equip guanyador, també (per què no) de l’equip derrotat.

El partit va tenir un ritme frenètic. Quan es va demanar el primer temps mort, el comentari general era que aquell ritme no es podia aguantar tot un partit. Dono fe que sí. Ambdues plantilles van oferir un espectacle d’hoquei majúscul. Igual van deixar el llistó massa alt.

La cosa va acabar amb victòria local. Fet més extraordinari encara doncs el Barça sol manar amb mà de ferro.

Els tècnics donaran el mèrit a qui pertoqui. Jo només agraeixo a jugadors i cos tècnics l’espectacle que ens van brindar.

Les fotos queden molt lluny d’aquest. Però hi ha alguna que crec que us pot apropar a fer-vos una idea del nivell d’intensitat. Visca l’hoquei!!!