Copa del Rei i de la Reina 2022. Celebrada a Lleida la primera setmana de maig.

L’esport de l’hoquei té moltes coses a millorar i fer-lo molt més atractiu pel públic. Però celebrar la Copa del Rey i de la Reina a la mateixa seu, en les mateixes dates, i en igualtat de condicions entre gèneres, és quelcom del que molts esports haurien d’aprendre. Amb tot, i entenent les dificultats de temporalitzar tots els partits de 16 equips en 5 dies, entenc que cal fer el que es pugui per evitar els partits en horari de matí entre setmana doncs un partit sense les aficions queda certament deslluït. Amb tot, el meu ànim perquè la Federación Española de Patinaje (i també la Federació Catalana de Patinatge) segueixi donant passes endavant en aquesta direcció i continuar encapçalant la bandera de la igualtat.

Centra’t Gerard. Vaig acreditar-me sabent que em perdria molts partits. Al final vaig estar a la semifinal entre l’Hoquei Club Palau de Plegamans i el Liceo femení, la primera part de la semifinal entre el Patí Manlleu i el Telecable, ambdues jugades en dissabte pel matí, i a la final masculina jugada el diumenge entre el Barça i el Reus Deportiu (a l’hora de la final femenina, mon fill jugava contra el Lleida a la Bordeta). Ei, com sempre, aneu a la premsa i sabreu com van anar els partits, els resultats i tot allò que va envoltar l’esdeveniment.

Lo meu és la fotografia. Vaig veure la semifinal del Reus Deportiu contra el Lleida Llista Blava per la tele i ja em va semblar que el Pavelló de l’Onze de Setembre era terreny hostil per a fotògrafs. Una llum molt groga i càlida, amb un parquet que augmentava aquests tons i amb unes barreres de la pista que, on no hi havia publicitat, encara els destacaven més. Els que en saben molt em dirien que podia jugar amb el balanç de blancs, però a mi em va semblar que en edició podria rebaixar aquests tons o, com a mínim, evitar que aquests no es mengessin els altres colors. I si no, doncs és el context que hi havia i així s’ha d’ensenyar. Però a més, per algú tan pobre com jo que vaig amb els meus objectius amb F4 d’obertura màxima, doncs encara augmentava més la dificultat, però també el repte.

Dissabte 7 de maig. Semifinals femenines

De vegades passen coses com que tens la càmera configurada sempre a AF-C (enfocament continu) i resulta que uns dies abans ho vas canviar a AF-S (enfocament simple) i no te n’adones fins que arribes a casa. Això em va passar dissabte. Conseqüència, tinc escenes en les que només tinc una foto enfocada correctament. No em queixo, coses que passen, però sense saber-ho vaig estar treballant amb l’enfocament i crec que encara me’n van sortir suficients. La resta, com qualsevol dia de pavelló, amb canvis de tons en funció de la zona fotografiada. 

Vull fer una menció molt destacada per l’increible qualitat de joc que vaig veure. Molt tècnic, molt intens, molt net. De vegades oblidava que allí estava per tirar fotografies. Crec que hauríem, tots plegats, d’obrir la ment i veure l’esport femení amb els ulls que es mereixen.