Close

F.C. Barcelona Femení contra el Villarreal C.F. (02/04/2022)

 

La meva primera entrada del blog dedicada a un gran esdeveniment. Segurament, el més gran on he estat. Un partit oficial de la Primera Iberdrola entre el Barça Femení i el Villarreal C.F.

 

 

No m’entretindré en el partit. La primera part va ser pel Villarreal (per sorpresa de tothom), i la segona part va ser un recital del Barça que li va marcar 6 gols sense pietat. Bé, una mica de pietat sí perquè podríen haver marcat 6 més. Si voleu llegir més sobre el partit, aneu a la premsa especialitzada.

Anem a lo meu. Arribo 70 minuts abans, amb temps. Aparco el cotxe còmodament. Recullo l’acreditació i vull entrar al camp. Per sort, el personal del Barça és extremadament professional i m’indiquen perfectament què he de fer i per on he d’anar. Segueixo totes les instruccions tal i com m’han dit i arribo a peu de gespa passant per davant de la sala de rodes de premsa i creuant l’habitació pels mitjans de comunicació. Ja veig la gespa i un senyor de seguretat m’explica tot el que he de tenir en compte: 4 posicions per a fotògrafs, 6 fotògrafs per posició; si a la mitja part em vull canviar, ho he d’haver aparaulat amb altri donat que més de 6 no deixaran (jo vaig pensar: no em penso moure de lloc a veure si la cagaré el primer dia). Fins i tot em va portar un paper amb les aliniacions.

 

Per tant, miro la direcció del Sol, miro on escalfa el Villarreal i penso: Gerard, allí al fons és el meu lloc. Tot en ordre, trec la meva d7500, tinc la il·lusió d’estrenar el meu 70-300-5.6. Per les condicions de llum en tindré prou; si l’ombra hagués estat més intensa (com passa al camp del Nàstic) igual hagués tornat al meu estimat 55-200-4.2 que tan bon rendiment em dona encara ara. Faig proves i veig que arribo amb solvència al mig del camp (això del factor de correcció és veritat!!!) i veig que podré fer fotos de molts moments del partit, de moltes situacions, de moltes expressionss, des de la línia de fons.

 

Tot va malament: el Barça començarà atacant a l’altra porteria. Però aquell dia tot se’m va posar de cara i resulta que les jugadores van tenir la gentilesa d’esperar a oferir el recital a la porteria on jo estava. Eternament agraït.

 

Mireu, jo no sóc un mitòman, ni tinc masses herois ni heroïnes, però aquest dia vaig fer fotos a la millor jugadora del món. Sí, sí!! L’Alexia Putellas. Vaig fer fotos al vigent campió d’Europa i això, estimades, és un 1000% més del que pensava que podria fer al juny del 2020 quan feia les primeres proves de fotografia esportiva.

 

Espero que us agradi la mostra que he triat. Si en voleu alguna, m’ho dieu.