Palau Blaugrana. Porta 10. Boca 110. Fila 20. Seients 19 i 21.

Els Reis Mags d’Orient em van regalar unes entrades per anar a veure un F. C. Barcelona – Real Madrid de l’ACB. Em devia portar molt bé l’any 2021 perquè, a més, ha estat un càssic dels que es recordaran. Ha tingut de tot: jugades espectaculars, emoció, tensió, rivalitat, expulsions, una pròrroga… Si aneu a les cròniques de la premsa esportiva, veureu que ha estat un derbi absolutament espectacular.

He portat la càmera amb el meu 55-200 f4, per si els seients eren prou bons com per tirar alguna foto. He tingut sort doncs la posició era lateral a una de les canastes i amb una distància prou assequible com per intentar fer alguna fotografia defensable. Jo ja havia tirat fotos al Palau en un partit de l’OK Lliga, però va ser a peu de pista. Ara, el repte era fer-les des certa alçada; volia comprovar fins a on en podia treure fotografies amb un mínim de qualitat.

En primer lloc, vaig adonar-me que disparant a mitja pista, a on es desenvolupa el joc, podia tirar amb més velocitat que el dia de l’hoquei. Quasi totes les fotos les vaig tirar a 1/800. La distància afavoreix que no necessiti velocitats tant altes. Clar, si tingués un objectiu f2,8 aquest problema desapareixeria automàticament. En quant a l’obertura, com gairebé sempre, la màxima que podia en funció de les circumstàncies; podia varia de l’f4 a l’f5.6.

Vaig poder comprobar que la distància em permet enfocar una escena amb múltiples jugadors. Ara bé, la dificultat és poder enfocar a temps ja que el joc és molt ràpid i et pots trobar, amb molta facilitat, que una fotografia que havia de ser perfecta, resulta que està enfocada cap al públic i no al jugador que penetra. Clar, aquí juga la capacitat d’anticipar-te, però us asseguro que de vegades és impossible fer aquest exercici.

No us dic res de la sensibilitat perquè jo sempre la poso en automàtic entre 100 i 4000 que és el que em sembla que la càmera gestiona amb la qualitat suficient. i de fet, no necessito gaire més.

Vaig començar molt conservador; buscant la fotografia del joc, dels jugadors, de les banquetes (malgrat que em quedaven d’esquena). A mesura que la tensió del partit va pujar, vaig deixar-me anar i vaig intentar aprofitar-me del públic, utilitzant-los de teló de l’escena. Em va semblar un exercici més difícil del que sembla, i que intentaré utilitzar més sovint.

Com que la banqueta del Barça em quedava davant meu, podia seguir a Jasikevicius amb molts facilitat, especialment als temps morts perquè es situava de cara. Quin espectacle. Ídol com a jugador, i ara com a entrenador també. No em vull oblidar del Pablo Laso. Tothom esperava una victòria fàcil dels blaugranes i va aconseguir portar el partit al límit. I quasi el guanya. Gestiona l’equip a la perfecció.

Espero que la galeria que us deixo us agradi.