Curses

Quan en ple confinament vaig reenganxar-me a la fotografia, i a la fotografia esportiva en particular, els primer recursos que vaig trobar a la xarxa van ser els de fotògrafs especialitzats en curses, especialment de btt. Evidentment eren els més mediàtics com Processingraw o Doblejota. Després vaig poder seguir en diferit les sessions del primer Sport Media Congress i, escoltant les experiències i coneixements dels professionals que van particpar com a ponents, em vaig dir: quan sortim al carrer, aniré un dia a fer això que fa aquesta gent!!

I així vaig fer. Amb la meva D3000 anava a tirar fotos en aquest tipus d’esdeveniments o, si no hi havia curses, segur que em trobaria amb persones entrenant.

El millor de fer fotografia esportiva de curses és l’ambient de les persones participants. Aquestes són superagraïdes i amb una fotografia i una paraula d’ànim, ja fas amistat. Passen per davant teu i qui no et saluda, et fa una ganyota, o fa un salt acrobàtic, o simplement rebufa. Després et busquen per les xarxes per mirar si publiques una fotografia seva; si no, t’envien un privat: “ei, soc el dorsal 999, tens alguna fotografia meva???”.

A la següent cursa que te’ls trobes ja et saluden com si et coneguessin de tota la vida, i això és molt especial perquè vol dir que ja ets un més del mundillo. I m’encanta!!

Malgrat les hores, el clima, les localitzacions, la veritat és que m’ho passo molt bé fent fotos a curses. Com tot, si a sobre les fas sense pressió, doncs et pots permetre el luxe de fer el que et sembli.

Ei, però aquesta pressió és agraïda. Si tens previst organitzar una cursa, o tens previst participar a una cursa, avisa’m!!!