Close

Fotografia esportiva en blanc i negre

La fotografia esportiva en blanc i negre ha arribat tard (o d’hora, tot depèn) al meu catàleg de fotografies. I la veritat és que no va ser una idea que tingués planificadada de bon començament. Ha estat a mesura que he anat fent més fotografia esportiva, que m’he anat interessant per les expressions de les persones esportistes. La concentració, l’esforç, el cabreig, les alegries, em sembla que són extremadament transparents.

 

A més, he anat investigant altres professionals de la fotografia esportiva (i no esportiva), i crec que aquest àmbit de la fotografia em permet explorar la meva llibertat i la meva creativitat. Quan vaig veure les fotografies que feia la Sonia Cañada (tindrà una entrada al blog) em vaig dir: jo ho he d’intentar també, encara que sé que mai li arribaré a la sola de la sabata.

 

Normalment, les fotografies que tothom espera son les de l’espectacularitat de l’acció que ofereixen la majoria dels esports; moviments explosius, salts acrobàtics, celebracions…Aquesta vessant la podem ampliar amb l’espectacularitat i intensitat de les expressions facials de les persones que protagonitzen aquestes fotografies. 

 

Poc a poc m’he anat apropant a aquesta expressivitat a través de la meva càmera i, a cada esdeveniment on vaig, lluito per aconseguir obtenir una petita mostra de fotografia esportiva en blanc i negre per, a través d’aquest format, destacar aquestes expressions, siguin de concentració, d’esforç, de protesta, o d’alegria. No sé si les persones que surten a la foto són conscients  que són una mina, però si no ho saben, millor.

 

I per què en blanc i negre? Doncs crec que el blanc i negre ens regala una intensitat molt superior a la fotografia en color; penso que reflexa molt més el que està passant pel cap de l’esportista o, com a mínim, ens permet interactuar molt més amb la seva expressió. 

 

 

T’interessen aquestes fotografies?